Les solucions al malbaratament alimentari han passat de ser una bona pràctica a convertir-se en una prioritat per a Europa. Una nova convocatòria de la Comissió Europea destina 4 milions d’euros a projectes capaços de prevenir-lo i aprofitar millor els aliments. Quines solucions busca Europa i què suposa per a l’alimentació col·lectiva?
L’Agència Executiva Europea de Salut i Digital (HaDEA), dependent de la Comissió Europea, manté oberta una convocatòria per donar suport a projectes de prevenció del malbaratament alimentari durant els anys 2026 i 2027.
Aquestes són les principals claus:
- La convocatòria disposa d’un pressupost total de 4 milions d’euros.
- Europa busca especialment solucions i tecnologies preparades per ser implementades en condicions pròximes al mercat i a escala industrial o comercial.
- Els projectes han de contribuir a prevenir el malbaratament, millorar l’aprofitament dels excedents o facilitar-ne la redistribució.
- La iniciativa s’emmarca en els objectius europeus obligatoris de reducció del malbaratament alimentari per al 2030.
- El termini per presentar propostes finalitza el 15 d’octubre de 2026 a les 17.00 h (CEST).
Per ampliar aquesta informació, la convocatòria oficial es pot consultar a HaDEA – Comissió Europea.
Per què Europa busca noves solucions al malbaratament alimentari?
Les xifres ajuden a comprendre la dimensió del problema. El Food Waste Index Report 2024 del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) estima que l’any 2022 es van malbaratar al món 1.050 milions de tones d’aliments a les llars, els serveis d’alimentació i el comerç minorista.
Aquesta quantitat equival aproximadament al 19 % dels aliments disponibles per als consumidors. En concret, les llars van generar al voltant del 60 % d’aquest malbaratament, mentre que els serveis d’alimentació van representar un 28 % i el comerç minorista, un 12 %.
Per tant, el malbaratament alimentari no afecta únicament l’àmbit domèstic. La restauració i els serveis d’alimentació també tenen un paper important en la cerca de models més eficients.
Objectius europeus per reduir el malbaratament alimentari el 2030
La modificació de 2025 de la Directiva marc sobre residus va introduir objectius vinculants que els Estats membres hauran d’assolir abans del 31 de desembre de 2030.
En concret, estableix una reducció del 10 % en la transformació i fabricació d’aliments i del 30 % per càpita, de manera conjunta, en el comerç minorista, els restaurants, els serveis d’alimentació i les llars, prenent com a referència general la mitjana anual del període 2021-2023.
Això situa la prevenció del malbaratament alimentari dins d’un marc molt més ampli. Ja no es tracta només de gestionar millor allò que sobra. Per tant, l’objectiu és actuar abans que el malbaratament arribi a produir-se.
La prevenció del malbaratament alimentari comença abans de llençar menjar
Per avançar cap a aquests objectius, cal observar tota la cadena alimentària: planificació, producció, emmagatzematge, conservació, preparació, distribució i consum.
En restauració col·lectiva, aquesta perspectiva resulta especialment interessant. Una bona gestió de l’alimentació implica poder ajustar les quantitats a les necessitats reals, mantenir un control adequat del producte i disposar de prou flexibilitat per respondre als canvis en el nombre o el perfil dels usuaris.
Quins projectes vol finançar la Comissió Europea?
La convocatòria està orientada a portar a la pràctica les solucions al malbaratament alimentari. De fet, HaDEA assenyala que hi ha un interès especial per tecnologies i solucions preparades per implementar-se en condicions pròximes al mercat i que es puguin aplicar a escala comercial o industrial.
Entre les línies previstes hi ha el desenvolupament d’iniciatives de prevenció dins d’empreses i organitzacions o al llarg de la cadena alimentària, incloses les adreçades als consumidors.
També es vol fomentar la col·laboració entre productors, fabricants i processadors, majoristes, minoristes i innovadors per accelerar l’adopció de pràctiques que redueixin el malbaratament alimentari.
Una altra línia rellevant és l’aprofitament de subproductes i excedents alimentaris, mitjançant el seu processament, reprocessament o valorització per obtenir nous productes alimentaris.
Finalment, la convocatòria contempla el suport als bancs d’aliments i a altres organitzacions dedicades a la redistribució, tant en l’aprofitament d’excedents recuperats d’empreses alimentàries com en la millora de les seves pràctiques d’emmagatzematge i redistribució.
Què significa aquesta iniciativa per a la restauració col·lectiva?
La prevenció del malbaratament alimentari planteja una qüestió especialment rellevant per a residències, centres sanitaris, centres socials i altres serveis d’alimentació col·lectiva: com dissenyar models capaços d’ajustar-se millor al consum real?
No hi ha una única resposta. Cada centre té necessitats diferents i qualsevol estratègia ha de tenir en compte aspectes com el perfil dels usuaris, els menús, les dietes, la seguretat alimentària, l’emmagatzematge o l’organització del servei.
Tanmateix, la flexibilitat del model de producció pot ser una eina important.
En aquest sentit, a Apetito Arqués treballem precisament amb un sistema modular d’alimentació basat en plats ultracongelats de cinquena gamma, que es pot implantar de manera completa o parcial i adaptar-se a les necessitats de cada centre. El nostre catàleg disposa de més de 240 referències i el model permet configurar solucions diferents en funció del servei.
El mateix catàleg d’Apetito Arqués defineix el sistema com una solució basada en producte congelat llest per combinar, enfornar i servir, que es pot implementar de manera completa o parcial i personalitzar-se segons les necessitats de cada centre.
Com reduir el malbaratament alimentari en centres i col·lectivitats
Més enllà d’una tecnologia concreta, avançar cap a una alimentació amb menys malbaratament exigeix treballar diversos elements del servei.
Organització flexible del servei d’alimentació
Planificar millor significa apropar la producció a la demanda real. Els canvis d’ocupació, les necessitats dietètiques o les variacions en el servei poden provocar excedents quan el sistema té poca capacitat d’adaptació.
Un servei d’alimentació flexible permet respondre millor a aquestes variacions i reduir la necessitat de produir per sobre de la demanda prevista.
Conservació, porcionament i control
El format de l’aliment també hi influeix. Disposar de referències ultracongelades i de formats que facilitin la planificació pot ajudar a utilitzar les quantitats necessàries en cada servei i mantenir la resta del producte correctament conservat.
A Apetito Arqués, la flexibilitat i la qualitat constant formen part dels pilars del sistema: adaptar la solució a cada centre i mantenir una oferta homogènia permet gestionar el servei d’una manera més controlada.
Mesurar per poder millorar
La reducció del malbaratament també requereix informació. Registrar quins aliments no s’arriben a consumir, identificar en quins moments es generen excedents i analitzar-ne les causes permet prendre millors decisions.
Precisament, la legislació europea estableix una metodologia comuna per mesurar els nivells de malbaratament alimentari i avaluar els avenços cap als objectius del 2030.
Taula pràctica: d’on pot provenir el malbaratament i com prevenir-lo
| Àrea | Risc | Enfocament preventiu |
| Planificació | Preparar més menjar del necessari | Ajustar la producció i les previsions |
| Emmagatzematge | Pèrdues per conservació | Millorar el control i la rotació |
| Producció | Excés d’elaboracions | Adaptar les quantitats a la demanda |
| Servei | Diferències entre la previsió i el consum | Treballar amb sistemes flexibles |
| Excedents | Aliments aptes que no s’utilitzen | Valorar la redistribució o l’aprofitament |
| Gestió | Desconèixer on es produeix el malbaratament | Mesurar, registrar i analitzar |
Preguntes freqüents sobre les solucions al malbaratament alimentari
Quants diners destina Europa a aquesta convocatòria?
La convocatòria de HaDEA compta amb un pressupost total de 4 milions d’euros per donar suport a accions de prevenció del malbaratament alimentari durant el període 2026-2027.
Fins quan es poden presentar els projectes?
El termini indicat per HaDEA finalitza el 15 d’octubre de 2026 a les 17.00 h (CEST). La convocatòria es va obrir el 16 de juny de 2026.
Quina reducció del malbaratament alimentari exigeix Europa per al 2030?
Els Estats membres hauran d’assolir una reducció del 10 % en la transformació i fabricació i del 30 % per càpita, de manera conjunta, en el comerç minorista i el consum, categoria que inclou restaurants, serveis d’alimentació i llars.
Per què és important el malbaratament alimentari en la restauració col·lectiva?
Perquè els serveis d’alimentació formen part dels àmbits sobre els quals Europa estableix objectius de reducció. A més, la planificació de les quantitats, l’emmagatzematge, l’adaptació a la demanda i l’organització de la producció ofereixen oportunitats per prevenir els excedents abans que es converteixin en residus.
Reduir el malbaratament alimentari també significa evolucionar el model
El nou finançament europeu transmet un missatge clar: prevenir el malbaratament alimentari requereix passar de la intenció a solucions aplicables i mesurables.
La tecnologia, la col·laboració entre els diferents agents de la cadena i els nous models de producció i gestió poden contribuir a aconseguir-ho.
Per a la restauració col·lectiva, el repte també obre una oportunitat per revisar com es planifica i es produeix l’alimentació. Uns sistemes més flexibles i capaços d’adaptar-se a la demanda poden contribuir a gestionar millor els recursos i, alhora, mantenir la qualitat i la seguretat que necessiten els usuaris.
A Apetito Arqués compartim aquesta voluntat d’evolucionar el model de cuina. Dissenyem solucions d’alimentació a mida basades en plats de 5a gamma congelada, amb un sistema modular que permet adaptar-se a diferents centres i circumstàncies.